Aprendre jugant. Partida clàssica de Scrabble

En els aprenentatges d’una partida clàssica de Scrabble el professor no té com influir-hi, ja que les fitxes del faristol depenen de l’atzar i les paraules del taulell de l’habilitat dels jugadors. Per això en un procés d’ensenyament i aprenentatge és recomanable combinar partides amb dinàmiques, jocs, tests, etc. Si es limita el joc a un màxim de 10 tirades per equip, les partides solen tenir una durada d’entre 20 i 30 minuts. Així es poden realitzar altres dinàmiques sense que es perdi el factor lúdic de la sessió.

En nivells de primària o secundària, s’aconsella jugar en parelles i enfrontar-se només dues parelles en cada partida (tot i que aixì no vol dir que no es puguin fer variacions en dies concrets per donar un factor sorpresa a l’activitat).

Partida clàssica a l’aula

Perquè en parelles?

  • Es redueixen els dubtes inicials d’aproximació a l’Scrabble, i s’afronten amb més confiança.
  • Es comparteix el nivell de concentració en aspectes que l’alumnat no està acostumat a treballar, sobretot inicialment.
  • S’hi incorporen aspectes de treball en equip com la resolució de conflictes o el compromís enfront la tasca .

Perquè dues parelles per joc?

  • Hi ha més fluïdesa. Les possibilitats d’avorriment es redueixen ja que el torn arriba més ràpidament.
  • Les estratègies de taulell són més efectives. Les conseqüències de les accions d’una parella les rep directament la parella contrincant. Comprovar que hi influeixen les decisions preses, fomenta un cert esforç en aplicar una estratègia conscient.
  • Les estratègies de faristol tenen més sentit. S’han de mantenir equilibrades les vocals i les consonants. Aquestes estratègies són importants per conèixer i aprofundir en les possibilitats de formació de paraules i les seves característiques.
  • El factor sort es redueix. Més tirades permeten que la sort/mala sort pugui compensar-se al llarg de la partida. La sensació que guanyar o perdre a Scrabble depèn únicament de la sort  pot provocar decepció i desmotivació a qui juga.

Les parelles és recomanable fer-les a partir d’alumnes de capacitats homogènies. El tipus de decisions a prendre són molt concretes; per això si un membre de la parella en sap molt menys que l’altre pot acabar per desentendre’s d’aquesta presa de decisions i, per extensió, del joc en general i de les activitats relacionades.

El paper del professor durant la partida clàssica

Mentre els alumnes juguen partides clàssiques el professor té 3 papers:

  • Jutge. Buscar o acompanyar en la recerca de paraules colocades impugnades i resoldre dubtes tècnics o de puntuació.
  • Guia. No és feina del professor resoldre els problemes dels alumnes, sino encarminar-los a que pensin a partir dels seus coneixements. Una estratègia pot ser respondre a les preguntes amb una altra pregunta:
    • “Això estaria ben conjugat?”-”Has pensat alguna oració on hi hagi aquest verb?”;
    • “Aquí no es pot fer res, masses consonants”-”Has mirat si hi ha vocals al taulell per aprofitar?”;
    • “Miriam es pot posar?”-”Tu creus que està al diccionari?”, etc.
  • Professor. Detectar i anotar els errors ortogràfics, les preguntes lingüístiques que es repeteixen, així com les paraules interessants a remarcar. D’aquesta manera, es pot utilitzar aquesta informació per fer un “resum de la sessió”, per valorar la feina dels alumnes, o fins i tot per plantejar la dinàmica d’altres sessions.