Història de l’Scrabble

Origen del joc

El creador de l’Scrabble és l’Alfred Mosher Butts, un arquitecte de Nova York. Fruit de la “Gran Depressió” va quedar a l’atur. Això li va donar temps per pensar en els jocs, als quals era molt aficionat, sobretot als escacs i als mots encreuats.

Primer, va analitzar els jocs que havien en aquell moment: els de moviment (com ara els escacs), els de números (com el bingo) i els de paraules.

Però hi havia pocs del darrer tipus: era una veta de mercat a explotar.

Al principi, del 1931 al 1938, va fer algunes proves. Va anomenar “Lexico” a un joc primigeni, només amb fitxes. Després, va afegir un tauler (inspirant-se en els mots encreuats), i el va anomenar “Criss-cross words”.

Va fer a mà alguns exemplars i els va vendre o regalar, però no va poder patentar-ho ni li van voler comprar els grans fabricants de jocs.

Va millorar l’economia del país i en Butts va recuperar la seva feina. Semblava que tot quedaria allà…

Aquí entra en escena el seu amic James Brunot. Tenia uns dels “Criss-cross words” i li va proposar a en Butts de fabricar i vendre el joc, pagant-li una part com a creador, i aquest va acceptar.

Ell i la seva dona tenien empenta i ganes de tirar endavant el projecte. Van fer algunes variacions de les caselles del tauler, el van poder patentar i van decidir canviar-li el nom a “Scrabble” el 16 de desembre de 1948… d’això ara farà 70 anys!

En Brunot i la seva dona produien ells mateixos el joc a casa. Malgrat treballar-hi moltes hores, el fer fitxa a fitxa era una feinada: només podien fer 18 jocs diaris. Tot i així, tenien pèrdues i, al 1952, estaven pensant en rendir-se… quan va arribar una gran comanda. Resulta que el propietari dels grans magatzems Macy’s (Jack Strauss) va descobrir el joc estant de vacances i li va encantar. No només feia grans comandes setmanals, també va fer molta publicitat de l’Scrabble.

En Brunot ara ja tenia una fabricació menys artesanal (va agafar un local) però, tot i així, no podia acomplir amb tantes comandes. Finalment, va vendre els seus drets de fabricació a Selchow and Righter, el fabricant de jocs líder d’EUA en aquell moment (que l’havia rebutjat anys abans amb en Butts).

Difusió internacional

La fama de l’Scrabble s’estenia, arribant a Austràlia.

En Brunot també va donar llicència a J. W. Spear & Sons (fabricant anglès) per comercialitzar el joc a la Gran Bretanya, amb un gran èxit, que després li va ampliar per la resta del món.

Passats els anys, els drets han anat passant de mans per vendes, fallides o fusions. Actualment, als Estats Units i el Canadà l’Scrabble el comercialitza Hasbro, i a la resta del món, Mattel.

Al principi només existia el joc en anglès. Calis fer un estudi de cada idioma per adjudicar quines lletres apareixien al joc, en quina quantitat i amb quin valor. S’ha traduït al llarg dels anys, a més de 30 idiomes.

Alguns no són factibles (com el xinès, ja que s’escriu amb ideogrames), però sí que es comercialitza en anglès amb les instruccions en xinès.

Però no hi ha només idiomes “convencionals”, també podeu trobar jocs de Scrabble en braille (en anglès), en esperanto, matemàtic, en klingon…

Una anècdota: fa uns anys es van crear manualment uns jocs de Scrabble en llengua nuxalk. De l’ètnia nuxalk (del Canadà) només queden unes 20 persones (i grans) que parlin la seva llengua ancestral. Ara coemncen a ensenyar aquesta llengua a les escoles, però està en perill d’extinció. El fet que sigui un joc de llengua et fa veure que hi ha d’altres motius, apart dels lúdics, per fomentar-lo.

L’Scrabble en català

En Tísner, pare dels mots encreuats en català, va “crear” el primer joc de Scrabble en català, adaptant manualment un tauler anglès, a principis dels anys 70. Es reunien a casa seva escriptors de l’època per jugar-hi (Jaume Fuster, Montserrat Roig…).

L’any 1990, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va patrocinar l’edició de la versió catalana de l’Scrabble.

L’expert en jocs Oriol Comas i el lingüista Lluís de Yzaguirre van preparar l’adaptació al català i l’empresa de jocs Borràs el va comercialitzar amb el nom d’Intelect. En honor a Tísner, als comodins (fitxes blanques) se li van dir “escarrassos” (un escarràs és qui carrega molta feina i la més pesada, que val per a tot).

El va fabricar Borràs fins l’any 1994, quan Mattel va comprar J. W. Spear & Sons, per això ara es diu Scrabble com a tot el món.

Al començament es va crear una certa escrablemanía en cercles reduïts de periodistes, lingüistes, enigmistes professionals… fent-se alguns campionats i formant-se alguns llocs de trobada (com el bar Queimada).

El 2009 es va crear la FISC per unificar criteris, expandir l’Scrabble i crear nous clubs i grups de joc. Un dels seus clubs fundadors, el CS El Prat de Llobregat, va ser l’impulsor que comencés a portar-se l’Scrabble a les escoles, el que va donar peu a crear-se l’Associació Club Scrabble Escolar.